Hi ha moltes varietats i qualitats d’oli d’oliva i no sempre queda clar com identificar-per la nomenclatura o les qualitats descrites en l’etiquetatge dels envasos.
Els diferents tipus d’Oli d’Oliva es classifiquen en funció de la seva varietat i qualitat, grau d’acidesa, mètodes d’extracció (física o química) i característiques sensorials (característiques organolèptiques).
Els olis que podem trobar al mercat són:
• Oli d’Oliva Verge Extra
• Oli d’Oliva Verge
• Oli d’Oliva
Aquesta classificació correspon a les quatre categories comercials d’oli d’oliva reconegudes en la legislació de la Unió Europea (Reglament CE 1019/2002).
L’Oli d’Oliva Verge Extra,
és aquell que conserva intactes totes les seves característiques sensorials i propietats per a la salut. Es pot considerar suc d’olives sense additius ni conservants, pur suc d’olives fresques i sanes, sense que cap aroma o sabor pugui distorsionar les qualitats sensorials de l’oliva fresca verda o madura. Ha de tenir una acidesa menor de 0,8%. És a dir, amb 0 defectes.
En el procés de obtenció d’aquest tipus d’oli no hi ha hagut cap procés químic. Per aquesta raó, en l’etiqueta d’un oli d’oliva verge o verge extra apareix la següent llegenda: “oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics”.
L’Oli d’Oliva Verge
sense la paraula “Extra” segueix sent suc d’oliva sense additius ni conservants però presenta algun defecte sensorial per mínim que sigui. La seva acidesa ha de ser menor del 2%. La principal diferència amb el Verge Extra, està en el grau d’acidesa i en la puntuació que obtenen en anàlisi sensorial.
L’Oli d’Oliva
Quan les olives estan danyades i / o hi ha problemes en el procés d’elaboració, obtindrem amb tota probabilitat olis verges corrents o llampants, que obligatòriament cal refinar perquè no són aptes per al consum.
En aquest procés, s’eliminen tots els components no desitjats, quedant, per tant, l’oli gairebé desproveït de gust, olor i color. Un cop refinat, a l’oli d’oliva verge corrent, se l’anomena oli d’oliva refinat. A aquest oli se li afegeix certa quantitat d’oli d’oliva verge i el que obtenim és el que s’anomena oli d’oliva.
Aquest és l’oli que a Espanya s’ha consumit tradicionalment i que se segueix consumint. És objecte de grans campanyes publicitàries en televisió i el responsable de crear en el consumidor la confusió que acidesa és igual a gust.
Efectivament, l’oli d’oliva amb una acidesa de 0,4º és més suau al paladar que el de 1r. Però el motiu és un altre: al de 0,4º se li afegeix poc oli d’oliva verge, mentre que el de 1r conté una mica més d’oliva verge i té per tant més sabor. Ara a causa de les crítiques rebudes i a la nova normativa el grau d’acidesa ha desaparegut de la seva comunicació comercial i ha estat substituït pel posicionament de “sabor suau / sabor intens“