Per Olicatessen, l ’olivera
es la gran tesorera
L’olivera i la seva simbologia
L’olivera conreada (l’ullastre és una planta naturalitzada des de fa mil·lennis) va fer aparició a la regió mediterrània alguns milers d’anys després que al seu lloc d’origen, l’Orient Mitjà, fa uns 7.000 anys. Al Peloponès (sud de Grècia), el conreu de l’olivera va començar al voltant del segle III aC. Després del segle XVI, els europeus van portar l’olivera a Amèrica.
Per donar la primera bona collita, pot trigar 15 anys, que es considera un arbre adult. Si les condicions climatològiques són de sèquia, pot tardar uns 20 anys a donar els primers fruits.
És per aquest motiu, sent un arbre de “producció tardana “, quan s’acabava una guerra i es plantaven oliveres, s’entenia que venien temps de calma i pau.
El colom de la pau és un emblema que representa la pau per un colom amb una branqueta d’olivera al bec. Té el seu arrels en la cultura de la conca mediterrània, tant en les tradicions jueva, cristiana i islàmica com en la cultura grecoromana. La sola branca d’olivera, com a símbol de la victòria i de la pau que li succeeix, es continua utilitzant com a símbol de pau.
També significa longevitat, doncs són arbres que viuen molts anys (inclús es diu que són immortals per la seva capacitat de regeneració); és símbol de resistència i renovació ja que poden resistir condicions adverses i tornar a créixer.
També simbolitza la prosperitat i la fertilitat per la seva abundància en flors i fruit.
L’olivera en diferents cultures i religions
A l’Antiga Grècia, per exemple, l’oli d’oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d’abundància, glòria i pau i s’utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres.
També l’olivera és un dels arbres més representatius del druïdisme i amb el seu oli es realitzaven infinitat de rituals i festes sagrades, representant la felicitat i la pau. En aquest cas, l’olivera està relacionada amb l´equinocci de tardor, i diuen que els nascuts a Mabon, aquesta festivitat, són molt tímids i reservats, no els agrada la violència, són tranquils, alegres, lògics, càlids, i excel·lents jutges o advocats. Per això i segons la tradició, l’olivera és fins als nostres dies símbol de la justícia i la pau.
També trobem l’olivera present a la cultura egípcia on les seves branques són un símbol de benedicció i purificació i les trobem presents a la tomba de Tutankhamon
L’olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tant en el Vell com en el Nou Testament.
L’olivera en l’art
L’olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l’Odissea d’Homer, per exemple, Ulisses s’arrossega per sota de dos brots d’olivera.
En la pintura, molts artistes també han plasmat als seus quadres les oliveres. Dels més destacats podem trobar a Vincent Van Gogh que s’hi va dedicar els últims anys amb una gran intensitat. Però també altres pintors com Carlos de Haes, Rafael Zabaleta, Pablo Picasso, Claude Monet, Edgar Degas, William Merritt Chase, John Singer Sargent, El Greco o Henri Matisse.
EN el mon de la música, hi ha un munt de cançons populars que tenen l’olivera, la collita i les olives com a principal protagonista a les seves lletres, i autors com Joan Manuel Serrat i David Reig Delhom, n’han creat grans peces.
Fins i tot, el cinema se n’ha fet ressò amb la pel·lícula El Olivo, de Icíar Bollaín