Paraula d’olivicultor: ALJUB

aljub

La paraula aljub ve de l’àrab i vol dir pou

És una cisterna de poca profunditat, tallada a la roca i revestida de pedres. A la part exterior el trobem cobert de volta. Per a la seva construcció es feia servir la tècnica de la pedra seca i la seva funció és la de recollir i emmagatzemar aigua de pluja.

Així doncs, els aljubs tenen el seu propi sistema de canalitzacio tallat a la roca que dirigeix tota l’aigua possible cap al seu interior. Cada gota compta!

Per aquest motiu, els pagesos els construïen a les seves finques i s’asseguraven el recurs més escàs de la nostra comarca: l’aigua. Aquesta aigua era imprescindible per a abeurar els animals, que eren la força motriu del treball de la terra.

aljub

Així com els pous són més profunds i recullen aigues subterrànees, els aljubs son més superficials i només recullen la pluja. La seva construcció va ser tota una evolució de les basses, ja que milloren la qualitat de l’aigua, redueixen l’evaporació i impedeixen l’entrada d’animals, amb el risc de contaminació que això representa.

Per tant, a l’interior s’hi posava una petita roca de calç viva que ajudava a mantenir l’aigua en les millors condicions.

D’aljubs, amb una mica de sort, encara en trobem i nosaltres en conservem un a les nostres finques. Creiem en la conservació de tot el patrimoni arquitectònic, la cultura i l’artesania que l’envolten. Autèntiques obres d’art!

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Obrir chat
Et puc ajudar?
Contacta amb Olicatessen
Hola, com podem ajudar-te?