Per plaer.
El mon de l’oli, com molts, és un gran desconegut. Molts països productor tenim aquest “problema”, com que hem tingut sempre oli a casa, no li hem donat la importància que se li ha donat a països on no es produeix l’oli i no els hi ha estat tan fàcil /econòmic aconseguir-lo.
Com tot, aprendre’n és una qüestió de curiositat, pràctica i en aquest cas també de paladar (capacitat de tastar i trobar cert matisos).
La millor manera de tastar l’oli és sol, sense cap altra aliment /element que distorsioni el gust i aromes de l’oli d’oliva verge extra. Realment, s’hauria de tastar amb copes de tast, però com que habitualment a les cases no n’hi ha, ho podeu tastar en una copa de vi. (per veure com es fa un tast professional, podeu veure l’entrada del blog: Valoració organolèptica)
Es important, que al principi sobretot, ho feu per comparació. És a dir, olis MOLT diferents (de varietats diferents, de distintes zones) Per exemple: Una arbequina de la zona de Valencia (mediterrani) no te res a veure amb una arbequina de Lleida (interior). I no diguem ja una Picual de Jaen amb una Rojal de la zona de Tarragona.
Les varietats també fan la diferencia. I, com hem aprés amb els vins, podem utilitzar l’oli per ressaltar aromes o gustos, o amagar-los. És a dir, si hem fe fer un gelat o una amanida de fruita, buscarem un oli dolç i suau. Un oli verd i intens ens “mataria” els sabors de les fruites o agafaria una importància i presencia que no ens convé en aquest plat. Un bon maridatge fa la diferencia!
I també us recomano que, com a mínim una vegada, feu un tast amb diferents tipus d’olis ( veure post de diferents tipus d’olis d’oliva), així podreu notar realment les diferències, i sobretot notar i paladejar el fruitat, que és el gran diferencial que aporta l’oli d’oliva verge extra.
Sobre gustos, no podem dir res, però saber diferenciar un bon oli, d’un que no ho és, a banda d’un plaer us estalviarà més d’un disgust ;0)