En l’agricultura els bancals són un espai de camp conreat, limitat per marges o rases
En el cas del cultiu de l’olivera, aquests marges que els limiten són les espones (o els marges de pedra seca).
Acaben arranjant el terreny en forma de terrasses a diferents alçades les unes de les altres. Per tant no ens trobem amb un terreny completament pla, sinó que l’agricultura ecològica potencia l’ús d’aquests diferents espais.
Als nostres finques, llargs marges de pedra seca separen uns bancals dels altres i protegeixen els cultius de l’erosió de l’aigua i el vent, mantenen la humitat al sòl, així com també la diversitat d’arbres variats, com, l’ametller, les figueres… que acompanyen els camps d’oliveres.
A aquest tipus d’organització se la coneix com a minifundi de secà. Però no hem d’entendre només el minifundisme com una divisió parcel•lària, sinó com una organització territorial que engloba al seu voltant elements productius, de conservació del paisatge, tradició, cultura i un ecosistema mediterrani que pensem que hem de protegir.
Llarga vida als bancals!