La cabana de volta és una construcció de secà que forma part de l’arquitectura popular, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX en el noment d’expansió del comerç de l’oli d’oliva.
Principalment proporcionaven protecció als animals i contra els elements climatològics, essent sovint emprades pels pagesos per resguardar-se de les inclemències del temps quan eren al camp.
També hi guardaven les eines de treball o hi assecaven algun fruit de temporada.
Les cabanes de volta eren construïdes amb pedres sense materials d’unió (el que anomenem pedra seca), de planta rectangular i amb una sola nau que servia d’habitacle.
Tenen el sostre de volta de canó recoberta amb terra, i en moltes s’hi plantaven lliris!
Les seves arrels unien encara més la teulada de la cabana, evitant escletxes i la coberta vegetal també ajudava a regular la temperatura de la mateixa cabana.
A l’interior de les cabanes de volta hi havia la menjadora per a l’animal (el ruc o la mula, animals necessaris per conrear l’olivera).
També es poden trobar dos petits forats en la paret en forma d’armari, un més alt, on hi anava el menjar del pagès, i l’altre més baix, on es posava el vi i el silló, per a mantenir-los frescos.
Algunes arriben a tenir forn, o un racó que servia de foc a terra, amb xemeneia i fins i tot alguna té pou a l’interior.
Sabíeu que a la nostra comarca, durant els bombardejos de la Guerra Civil, les cabanes de volta van aixoplugar i refugiar moltes famílies que fugien de les poblacions contínuament bombardejades?
Van trobar en les cabanes de volta i el camp el medi de vivència i supervivència.