Parlem de la massificació dels concursos d’oli?
Com a productors entenem la importància de que la qualitat i la excel·lència sigui reconeguda, i els concursos poden ser un reflex del treball dedicat, però actualment ens trobem amb una proliferació en el nombre de concursos.
Per donar-ne exemples, podríem parlar d’uns 50 concursos internacionals i d’una quarantena de concursos nacionals
Podeu veure alguns dels concursos, tot i que en manquen bastants, però per fer-vos una idea:
Concursos premis internacionals: https://www.mercacei.com/seccion/131/Premios-Internacionales/ i Concursos premis nacionals: https://www.mercacei.com/seccion/90/Premios-Nacionales/ )
És feina de cada productor escurçar la llista de a quins concursos portar el seu OOVE. Però darrere d’aquest creixement, també creiem que hem de parlar d’una saturació i, en molts casos, de falta de rigorositat professional.
Parlem de mancances tan greus com no saber qui forma el jurat que atorgarà els premis. Si són o no són professionals del sector de l’oli, en molts casos ens trobem amb jurats compostos per professionals de la cuina, o professionals de l’entreteniment, però que no tenen ni han rebut una formació prèvia en olis.
També trobem a faltar seriositat en temes tan importants com la traçabilitat: en molts casos no hi ha un seguiment del procés, ni la certesa de si aquell oli és el mateix que es comercialitza.
En definitiva, trobem a faltar molta transparència.
Així doncs, com a petits productors d’oli ecològic no podem assumir inscriure’ns a un gran nombre de concursos.
Cada concurs te un cost, i si fa un temps el preu per cada oli presentat oscil·lava entre 50 i 100€. Ara ja estem parlant d’uns 200€ la inscripció, en molts casos, sobretot els nous.
Entenem com a estratègia perfectament vàlida destinar partides pressupostàries a concursos, ja que ajuden a mantenir el prestigi. Segurament també ajuden en la comercialització, tot i que tampoc ens volem fer esclaus d’un sistema que ens obligui a guanyar premis anualment per garantir la qualitat del nostre producte.
Aquest sistema sobresaturat també ens aboca a intentar crear olis que siguin cada cop més pronunciats, que destaquin en concurs. En molts casos però no són olis que el consumidor final busca o demana.
Per tant, parlem de crear olis exclusivament per als concursos?
Destinar temps, energia, maquinària… a uns olis que, moltes vegades, no acaben arribant al consumidor?
I doncs… s’està convertint simplement en una forma de fer negoci?
A nosaltres ens sembla una oligarquia (mai millor dit!) només accessible a uns pocs.
Pensem que és necessari repensar-ho, re-estructurar-ho, buscar la manera de trobar-hi una cabuda que sigui digna… i obrir aquest debat potser en seria un primer pas?
Enllaços relacionats
Los catadores denuncian un grave intrusismo en los nuevos concursos de AOVE